Julieta i Romeu
J&R PROGRAMA EDUCA DANCE
Volem que tinguis totes les claus per entendre aquest ballet, i per això t'ho posem fàcil oferint xerrades prèvies (Educa Pre-Funció) i assajos oberts (Educa Assaigs Oberts) totalment gratuït. Llegeix més sobre el nostre nou programa de formació de públics - "Educa Dance"!
El que diu Shakespeare sobre Romeu i Julieta
“Romeu i Julieta” de William Shakespeare, escrit al segle XVI, és una pedra angular literària que aprofundeix en els temes perdurables i profunds de l’amor i els conflictes familiars. Explica la història de dos joves amants, Romeu i Julieta, afectats per les desavinences de les seves famílies. L’obra contempla profundament el fervor de l’amor jove i les limitacions socials.
El poder de l’amor veritable per transcendir els obstacles més greus, com la rancúnia entre els Montescos i Capulets, és fonamental a la narració. Malgrat els reptes, la parella es manté ferma en les seves emocions, i les seves eleccions segellen la seva fatídica conclusió.
En essència, “Romeu i Julieta” és un testimoni de la força de l’amor contra pronòstics formidables, mostrant la visió de Shakespeare sobre les complexitats de l’amor i la resistència del cor humà.
Concepte coreogràfic d'Elias Garcia
En la visió innovadora del coreògraf Elias Garcia, “Romeu i Julieta” de Shakespeare es reinterpreta començant amb un canvi significatiu i simbòlic: el títol passa a ser “Julieta i Romeu”. Aquest canvi reflecteix una reorientació deliberada de l’enfocament de la història, situant a Julieta com la figura central i simbòlica de la narració, mostrant la intenció de Garcia d’empoderar Julieta desafiant i remodelant els rols de gènere tradicionals des del principi.
El reajustament del títol de Garcia s’alinea amb una perspectiva feminista moderna. Julieta no és vista com una damisela en dificultats, sinó com una figura d’apoderament i resistència dins d’un context patriarcal, desafiant les normes de gènere de la seva època per representar l’autonomia i l’agència en una societat on les dones eren intercanviades entre homes.
La dinàmica entre Julieta i Romeu es converteix en una inversió dels rols de gènere tradicionals, amb Julieta sovint prenent el protagonisme i exercint el control, especialment destacat a l’escena del balcó on emergeix com una figura dominant tant física com verbalment.
La producció del Ballet de Catalunya, dirigida per Garcia, encarna aquesta visió amb una coreografia que barreja elements neoclàssic i contemporani, inclosa la integració especial del ball de bastons, un element distintiu del folklòric català que simbolitza la lluita de Julieta per l’autonomia i contra les limitacions socials. L’escenografia de Ramon Ivars té un paper crític, aportant profunditat visual i simbolitza el potencial de transcendència i emancipació de Julieta dins d’una societat patriarcal.
Garcia posiciona Julieta com una mena de personatge de ficció protofeminista, en contrast amb Christine de Pizan, una de les primeres feministes de la realitat. Aquesta reinterpretació no només fa homenatge a de Pizan, sinó que també destaca la rellevància i el poder dels personatges femenins a la literatura i la seva reimaginació contemporània.
A través de “Julieta i Romeu”, Garcia pretén contribuir a la societat actual promovent la igualtat de les dones i reconeixent la importància de les veus femenines en la història i la literatura. Aquesta visió pretén inspirar una perspectiva més equitativa i empoderada dels personatges femenins, reflectint la lluita contínua per la igualtat de gènere al món modern.
FITXA ARTÍSTICA
COREOGRAFA
Elias Garcia Herrera
COMPOSITOR DE MÚSICA
Serguéi Prokófiev
ESCENOGRAFIA
Ramón Ivars
DISSENY DE VESTIR
Elias Garcia Herrera
DISSENY LLUMS
LLIBRET
El llibret ha estat adaptat per Elias Garcia, basat en el llibret original de Sergei Radlov, Adrian Piotrovsky, Leonid Lavrovsky i Sergei Prokofiev.
FOTOGRAFIA
Josep Guindo
DISSENY GRÀFIC
Luis David Garcia
DURADA ESTIMADA
Acte I: 50 minuts
Interval: 20 minuts
Acte II: 40 minuts
SINOPSI I CAST
L’obra “Julieta i Romeu” comença amb el primer acte, ambientat amb el teló de fons d’una bulliciosa plaça de la ciutat:
ACTE I
Acte 1, escena 1: l’escenari està ambientat en una plaça, on es desenvolupen disputes rutinàries entre clans rivals. L’aire està impregnat de l’anticipació de les festivitats del Carnaval i de la promesa significativa del compromís imminent de Julieta. Romeu es veu embolicat en una profunda depressió, causada per l’amor no correspost de Rosalinda. Els seus amics íntims, Mercutio i Benvolio, el convençen per colar-se a la celebració del Carnaval del clan rival, amb l’esperança que això el distregui del seu desgavell amorós. No obstant això, la seva diversió es veu truncada per la inesperada intrusió de Tibald, que porta a un escaramussar que és sofocat per l’arribada de la Reina Mab, la qual anima a tots a participar en les alegries del Carnaval.
Acte primer, escena 2: Dins de l’habitació de Julieta, la seva dida arriba carregada amb vestits per al pròxim ball. Parla de la importància de l’esdeveniment, on Julieta coneixerà el pretendent escollit per a ella per Tibald. Una sensació de pressentiment planeja sobre Julieta.
Acte primer, escena 3: El viatge al ball i l’esdeveniment en sí mateix són un remolí d’emoció i intriga. Quan Tibald presenta Paris a Julieta, ella no sent res més que complir els desitjos del seu cosí. Mentrestant, Romeu, disfressat i no reconegut, assisteix a la festa. Una única mirada intercanviada entre Julieta i Romeu encén una passió inesperada. Desbordada per aquest sentiment nou trobat, Julieta busca aprendre més sobre l’intrigant desconegut. Un cop revelada la seva identitat, ella es veu profundament atreta per Romeu, i comparteixen un moment de connexió que promet trobades futures.
ACTE II
Acte segon, escena 1: el carnaval continua amb encara més vitalitat, amb donzelles franceses que s’afegeixen a la gresca. Enmig de les festivitats, la dida busca a Romeu per lliurar-li una carta de Julieta, marcant l’inici d’un complot secret ideat per la Reina Mab.
Segon acte, escena 2: a la plaça, l’ambient festiu és al màxim, amb Mercutio orquestrant una broma que porta a Tibald a mostrar una cara sorprenentment diferent de si mateix. Aquest acte lúdic es converteix en un repte per a un duel.
Acte segon, escena 3: en un lloc aïllat escollit per la reina Mab, Julieta i Romeu es casen en secret. No obstant això, la seva alegria és efímera quan Romeo es troba amb un duel entre Mercutio i Tibald, esdevenint una tragèdia.
La obra conclou amb la dida explicant els esdeveniments dolorosos a Julieta i amb el pla desesperat de la Reina Mab per induir un coma en Julieta, fingint la seva mort com una manera de reunir-la amb l’exiliat Romeu. El final tràgic es desplega a la cripta, segellant el destí dels amants maldits.
Pendent
Julieta : Filla d’una de les famílies, els Capulet, que lluiten pel control de la ciutat. La seva innocència i la seva confiança en la seva família evolucionen cap a la determinació i la maduresa en conèixer a Romeu, per a qui està disposada a deixar-ho tot. Julieta és l’heroïna i la veritable protagonista de l’obra; la seva súplica a Romeo encapsula el desig que el seu pacte d’amor es compleixi: “Si les teves intencions d’amor són honorables, i el matrimoni és el teu objectiu, fes-me saber abans de demà…”
Romeu : Fill d’una família adinerada, els Montescos, rivals del clan de Julieta. Romeu és un noi jove, emotiu i angoixat que plora els seus amors no corresposts fins que es troba amb la Julieta, forta i singular, amb qui descobreix el significat de l’amor veritable…
Rosalinda : Una jove bella i reservada. Segons Romeu, ella està fora del seu abast i el fa desmaiar. Ella vol mantenir-se “casta”, convertint-se així en l’antítesi de Julieta, que és molt receptiva a la passió de Romeu sense negar el desig sexual.
Mercutio : Mercutio és un gran amant de les festes i temerari en les escaramusses de clans. La seva visió de l’amor és completament diferent a la de Romeu, sent hostil cap a les dones i la sexualitat femenina en general i cap a l’amor heterosexual, sovint fent bromes gais.
Benvolio : Fidel al seu nom, que significa “bona voluntat”, encarna la bondat, l’amic que tothom voldria tenir. El seu objectiu és guiar a Romeu i Mercutio pel bon camí, tot i que sovint es veu esquitxat per la seva imprudència.
Tibald : cosí i cap del clan de Julieta, un home captivador ple de testosterona, refinat però no especialment profund, anomenat pel seu archienemic Mercutio “el príncep dels gats”. És un provocador, aficionat a encetar baralles sense motiu, simplement per mantenir la seva mala reputació.
Reina Mab : una dona misteriosa, poderosa i temuda. Igualment respectada pels dos clans, davant dels quals tots acosten el cap. Manipuladora i plena de fantasies per complir els seus plans. El seu gran desig és portar pau, ordre i amor a aquest món depravat i ple d’odi.
La Dida : és com una mare per a Julieta. Una dona divertida, experimentada, reina del xafardeig i missatgera dels desitjos més íntims dels qui té a càrrec.
París : un home rígid, vanitós, desproveït de passió, avorrit i amb la intenció única d’apropar-se a Tibald per simples interessos econòmics.
Media
ESPECTACLES
EDUCA ASSAIGS
EDUCA PRE-FUNCIÓ
Aquest ballet inclou un programa d’educació del públic (Educa Pre-funció). Més informació disponible AQUÍ .
